Josep Ramon
| Industry | Non-Profit |
|---|---|
| Occupation | Poeta |
| Location | Barcelona, Catalunya, Senegal |
| Introduction | He mort siscentestrentadues vegades a les portes de la matinada. He menjat xocolata tantes vegades, tantes vegades que una taca marró, indeleble, ha quedat a les comissures de la meva boca, però em sobrevisc a cada nou llavi que sacseja la meva tendresa. Subsisteixo en els vostres alès perquè sóc d'aire i aigua com la terra i tinc una núvia que no deixa d'estimar-me, abraçant-me de tant en tant; si la crido, ve a l'instant, en el mateix moment que ho desitjo, és la meva millor núvia i la crido: - Soledat! i ve, m'acarona els braços, em besa a la boca, m'estima sense objeccions i em treu de polleguera. Me la estimo i és immensament meva, com jo. De vegades m'enterro a la meva memòria a una profunditat de cinc o sis metres per no esquitxar-vos i m'empasso terra amassada amb llàgrimes i saliva. Apunto amb agulles alguns versos per embastar somnis a la meva carn, responent-li al temps amb repunts d'immadures i sospites del meu jo. D'altres, us cerco al llindar del desterro i voldria enamorar-me i cultivar sensacions perfectes que ompliren la meva motxilla com aliment de subsistència i us xiuxiuejo a cau d'orella cançons de mar i caragoles d'escuma per saber-vos. |
