Pau Llorca
My blogs
| Introduction | Em diuen Pau Llorca i des de que tinc ús de raó recorde la dolçaina i el tabal sonant a casa meua. El meu pare era dolçainer i com resa el refrany “pare dolçainer, fill tabaleter”. Partint d’eixe punt, no cal que insisteixca que aquests instruments han estat l’eix vertebrador de la meua vida. Al llarg de tots aquests anys he acompanyat amb el meu repic a dolçainers de tot tipus de nivell musical i condició moral; gent del més variat estatus social i adscripció política i he aprés alguna cosa dels millors i també dels pitjors. Des de l’any 2002 que no he tingut millor ocurrència que enganxar-me a tocar la dolçaina. Aquest fet m’ha propiciat enriquir-me musicalment i agafar noves perspectives. També sóc llicenciat en Història per la Universitat de València i fa temps que vaig decidir investigar aspectes relacionats amb els nostres instruments. Des de fa un temps he decidit plasmar les meues idees, punts de vista, investigacions, dubtes, etc. en un blog. Aquest i no altre és l’objectiu d’aquest petit racó perdut en la immensitat de la xarxa. |
|---|